La Diputació dona suport a futures excavacions arrel de la reconstrucció de l’Arc d’Adar de Llardecans

05/02/2020

El president de la Diputació, Joan Talarn, acompanyat de la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach s’han desplaçat fins a la zona per veure ‘in situ’ la intervenció que s’ha fet d’aquest referent patrimonial de Lleida després que fos enderrocat accidentalment

Una representació de la Diputació de Lleida formada pel president, Joan Talarn i la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach, s’ha desplaçat aquest dimecres fins  Llardecans per visitar l’Arc d’Adar que va haver de ser reconstruït després que fos enderrocat accidentalment el passat 31 de març de 2019. Talarn i Rufach han estat acompanyats de l’alcaldessa de Llardecans, Carme Pinyol, el president del Consell Comarcal del Segrià, David Masot, l’alcalde de la Granja d’Escarp, Manel Solé, i dels tècnics arqueòlegs de la Diputació, Maria Pilar Vázquez i Josep Medina.

 

De la visita n’ha resultat el compromís de la Diputació de donar suport els futurs camps de treball que es puguin organitzar per a continuar les excavacions futures per a delimitar l’abast de la construcció descoberta arrel de la recuperació de l’arc.

 

Les obres de reconstrucció van finalitzar amb èxit l’11 de novembre de 2019 després que s’executés el projecte tècnic elaborat per la Secció d’Arqueologia, a través de la línia d’ajuts de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, i que va suposar una inversió de 28.000€. Les obres van comptar amb les intervencions del conservador-restaurador Ramon Solé, l’arquitecte Josep Àngel Corbella, l’arqueòleg Josep Medina, i la col·laboració d’una empresa local.

 

El fet que s’hagués de reconstruir va permetre, en primer lloc, muntar l’arc al terra, comprovant el bon estat de la major part dels elements petris, tot i l’enderroc patit, i seguidament es va fer una excavació arqueològica que va permetre determinar la cronologia de l’arcada a les acaballes del segle XV, així com confirmar la seva pertinença a un gran casal de dues plantes, de parets de tàpia i basament de pedres, les quals actualment són visibles i permeten entendre la funció, de vegades mitificada, de l’arcada.

 

El monument està catalogat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

infolleida