Almenar ha retut un doble homenatge als almenarencs deportats durant la II Guerra Mundial a Mauthausen i a altres camps nazis amb la col·locació de sengles plaques commemoratives al poble, duna banda, i al mateix camp de concentració, de l’altra. Els dos actes formen part de les activitats del 74è aniversari de la finalització de la II Guerra Mundial i de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen.

La col·locació de la primera placa al jardí de la Fonteta del Calvari (amb la inscripció “En memòria dels almenarencs deportats als camps de concentració i d’extermini nazis”) es va fer ahir diumenge i va comptar amb la participació de l’alcaldessa i els regidors municipals, membre de les famílies dels deportats i veïns del poble. En el decurs de l’acte es va presentar la plataforma Almenar Memòria Històrica, es fa ver una breu ressenya de cadascuna de les víctimes, amb parlaments dels familiars, i va tenir lloc una lectura de diversos textos d’homenatge amb acompanyament musical.

Quant a l’acte celebrat a Mauthausen aquest dilluns, la placa commemorativa —amb el mateix text que la primera— ha estat col·locada per tres alumnes (Anna Barrabés, Pau Lladanosa i Adrià Rubinat) i un professor (David Sancho) de l’institut d’Almenar. La visita al camp de concentració austríac, en la que han participat també estudiants d’altres centres educatius, forma part  del projecte “Xarxa de Memòria i de Prevenció del Feixisme Mai Més” promogut per l’Amical de Mauthausen amb motiu de l’alliberament del camp.

El regidor de Cultura i Ensenyament d’Almenar, Raul Malla, afirma que aquests actes “volen ser un homenatge als veïns d’Almenar, però també a la resta d’homes i dones de totes les nacionalitats que van patir l’horror dels camps de concentració”, alhora que “han de servir d’avís a tota la societat, especialment al més joves, sobre els perills dels totalitarismes, advertint que crims com aquests no poden tornar a passar”.

Prèviament a ambdós actes, el dissabte va tenir lloc a la Sala 1 d’Octubre d’Almenar una sessió sobre l’exili republicà després de la Guerra Civil i l’internament en els camps de concentració. L’acte va incloure tres xerrades centrades respectivament en els “Exilis: camins de ruptura”, a càrrec d’Antonieta Jarne; l’“Exili republicà: xarxes d’evasió aliades i deportació als camps nazis”, a càrrec de Noemí Riudor, i en la “Memòria i gènere: dones als camps nazis”, a càrrec de Miriam Roma. La sessió va finalitzar amb una taula rodona i la projecció del curt documental Nit i boira, d’Alain Resnais.

Almenar és el tercer municipi del Segrià amb més deportats als camps alemanys, després de Lleida i Seròs. Els veïns del poble que van patir la deportació —i en alguns casos la mort— al camps de la mort són Jaume Casas Maull, Ferran Cristòfol Rosicarda, Jaume Cristòfol Sancho, Josep Sanjuan Coco, Joan Sarroca Vitrià, Pau Segués Boncompte, Ernest Susagna Cosialls i Josep Agustí Subils.