Almenar batejarà amb el nom de Manolita Susagna un carrer del municipi

15/03/2023

Es farà el diumenge, 19 de març, en reconeixement al paper que va tenir, entre d’altres, durant la seva estada al camp de concentració d’Argelès l’any 1940

El diputat Jordi Verdú; l’alcaldessa d’Almenar, Teresa Malla, i el representant d’Almenar Memòria Històrica, Josep Giralt, han presentat aquest dimecres el canvi de nomenclàtor del carrer Luis Jordana de Pozas pel de l’almeranenca Manolita Susagna, qui va tenir un paper rellevant cosint i pentinant al camp de concentració d’Argelès l’any 1940.

 

L’acte es farà el dia 19 de març, al costat de la Sala 1 d’Octubre, sota l’organització de l’Ajuntament d’Almenar i la col·laboració d’Almenar Memòria Històrica.

 

Jordi Verdú ha destacat la sensibilitat de l’Ajuntament amb aquest canvi de nomenclàtor. Ha recordat que a Corbins també ho van fer i que “és molt agraït i dignificant per aquesta feina de valor d’aquestes dones que el seu dia van haver de marxar, es van exiliar i van patir per tot plegat. És una feina de reconeixement”.

 

De la seva banda, Teresa Malla ha explicat que aquest és un primer pas. “Les nomenclatures al poble estan força malament. Pràcticament és inexistent la presència de noms de dones i només hi apareixen en casos com verges i santes”. Ha recordat que ja al seu dia es va canviar el nom d’una plaça que ara llueix amb el de plaça de la Llibertat o la de la plaça Neus Català. “En temps de guerra, qui va tirar endavant el país van ser les dones, i no se’ls ha reconegut”, ha afegit.

 

Josep Giralt ha explicat per què Manolita Susagna mereix tenir un carrer a Almenar, tant des del punt de vista històric com humà. Així ha fet un repàs a la seva biografia recordant que va néixer a Almenar l’any 1916 i va morir a Perpinyà l’any 2010. La professió de perruquera va marcar la seva vida. Després d’obrir una perruqueria  a Almenar l’any 1935, va esclatar la guerra civil, el seu marit va ser enviat al front, i posteriorment els nacionals van entrar a Almenar, on van devastar el seu negoci. Tot i reobrir-lo, mesos més tard, l’any 1939 travessa la frontera amb el seu fill, buscant el seu marit al camp de Barcarès, com a refugiat polític.

 

L’any 1940, després d’haver tornat a Catalunya, va tornar a creuar la frontera, novament amb la intenció de trobar el seu marit. En el seu pas pel Coll de l’Ouillat fins a Saint-Genis des Fontaines, la gendarmeria francesa li va requisar les pertinences i la van portar, juntament amb el seu fill, a Perpinyà, i després al camp de concentració de Bram, on va fer d’infermera.

 

Coincidint amb la invasió alemanya, i amb el seu marit al costat, són enviats al camp de concentració d’Argelès, on va començar a cosir i pentinar, especialment a la dona del director del camp, un fet que la va posar en una situació de cert privilegi. Tot i això, van ser traslladats al camp de concentració de Rivesaltes a l’agost de 1941. Posteriorment, van ser acollits pel Socors Mennonita (quàquers) a la seva Casa de Convalescència (Vila Saint Christophe) a la platja de Canet.

 

Cinc anys després de la retirada, es van instal·lar a Perpinyà, mentre seguia cosint. A la dècada dels 50 va participar en activitats del PCE-PSUC, i en la dels setanta es va fer sòcia del Centre Espanyol de Perpinyà, on va obrir una secció de costura de la qual va ser professora fins un mes abans de la seva mort, al març de 2010.

 

Per tot plegat, Giralt ha assegurat que la plataforma pretén “posar en valor les persones, i especialment les dones no dignificades després de la guerra civil, tenint en compte que per Almenar van passar els dos bàndols”.

 

L’Ajuntament estudia ara el nom de la pedagoga Clemència Berdiell i Martínez com a candidata a ocupar el nom d’un dels carrers de la vila, segons ha avançat Teresa Malla.

 

Infolleida