Els municipis de la fruita dolça exigeixen sortides per una crisi que amenaça amb liquidar un model productiu de dècades

05/02/2020

Representants de prop d’una cinquantena d’ajuntaments de municipis productors de fruita dolça, d’Afrucat, d’ASAJA, de JARC, d’Unió de Pagesos, de la Federació de Cooperatives Agràries de Lleida i de la Plataforma en Defensa de la Fruita Dolça han comparegut aquest dimarts, 4 de febrer, a les 17.00 hores, davant la Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació del Parlament de Catalunya per tal de posar de relleu la greu situació de crisi dins la qual viu el sector des de fa ja cinc campanyes i com conseqüència de circumstàncies com ara el vet rus a la importació de productes agroalimentaris procedents de la UE o les importacions de fruita produïda a països tercers sotmesos a regulacions més laxes que la que fixen les normatives comunitàries entre d’altres.

 

En representació dels vora cinquanta alcaldes de la fruita dolça, Manel Ezquerra, primer edil d’Alcarràs, ha alertat sobre les conseqüències que, pel territori, està tenint ja la greu crisi de preus que s’arrossega des de fa un lustre: “Està en joc el futur de tot el territori perquè, el que ha entrat en crisi, no és només un sector agrícola concret, sinó tot un model productiu que ha estat eina de creació de riquesa per molts pobles i famílies durant dècades. Si els pagesos no poden guanyar-se la vida dignament, i és això el que està passant ara, tot el teixit productiu i de prestació de serveis que s’ha desenvolupat a les comarques fructícoles durant les darreres dècades desapareixerà. La despoblació és evident als nuclis més petits i acabarà, si no prenem mesures, afectant tot el territori. Els nostres pobles perdran el seu dinamisme, molta gent perdrà la seva feina i això generarà conflictes. I al final, el territori perdrà la seva població i els nostres pobles seran un desert”.

 

Ezquerra ha exemplificat la magnitud de la crisi amb dues dades referides a dues varietats; la nectarina Big Top i el préssec Royal Glory. Fa deu anys, l’any 2009, la primera es pagava a 0,6325 EUR/kg i la segona, a 0,5067. El 2019, es van pagar respectivament a 0,4153 i 0,2921 dins d’un context de pujada de costos.

 

Com a representant de les organitzacions empresarials i també davant la Comissió, ha pres la paraula Francesc Torres, president d’Afrucat, qui ha recordat que, en la situació actual, el futur és complicat i difícil. Els als quals els pagesos venen les seves produccions no són suficients per cobrir costos. Per reeixir la situació, cal un increment de preus que Torres ha fixat en vint cèntims per kilogram de fruita produïda: “amb vint cèntims més per kilo no seríem aquí ara”, ha indicat.

 

Juntament amb Ezquerra i Torres ha parlat també davant la Comissió Jordi Vidal, pagès i president de la Plataforma en Defensa de la Fruita, tot representant les organitzacions sindicals que agrupen els pagesos productors de fruita dolça. La situació del sector, i així ho ha destacat, és desoladora: “De fet, hi ha una competició per veure qui és el pagès que aguanta més temps perdent diners amb l’esperança que tot canviï en un, dos o cinc anys. Portem massa campanyes en aquesta situació i els pagesos tenim vergonya de reconèixer que estem perdent diners any rere any, no ens podem guanyar la vida i estem arruïnats. Ens fa vergonya. La situació és greu i estem davant d’una crisi que ens afecta a tothom”.

 

Com a solucions per tot plegat, els alcaldes de la fruita dolça i els representants del sector plantegen un seguit de mesures, algunes d’immediates i, d’altres, de caire estructural. Dins de les immediates figuren l’aprovació de bonificacions fiscals pels productors i la posada a disposició d’eines de finançament que permetin iniciar la campanya 2020 sense posark2 en risc els patrimonis personals dels pagesos. També es planteja la necessitat d’un Pla d’Arrencada d’abast estatal que redueixi el volum de fruita que arriba al mercat i, també, accions de sensibilització de l’opinió pública en favor dels productes de proximitat i, també, a la gran distribució. “Són mesures bàsiques i aquest dimarts dia 4 hem vist aquí al Parlament de Catalunya que, malauradament, queda molt per fet. A Catalunya; tenim un dels millors olis del món, l’Oli de les Garrigues, i, aquí al Parlament, l’oli que se serveix al restaurant no és català. És només una dada, però és una evidència de que encara es poden fer moltes més coses de les que es fan”, ha explicat Manel Ezquerra a l’atenció a la premsa que ha precedit a la compareixença.

 

Com a mesures estructurals, des dels municipis de la fruita dolça i les organitzacions del sector, s’ha destacat la necessitat d’abordar durant la negociació de la nova PAC canvis com ara incloure als productors de fruita dolça dins dels beneficiaris de la PAC, regular de manera adequada la figura de l’agricultor professional, professional, aplicar la Llei de Cadena Alimentària i modificar el sistema de gestió de situacions de crisi per garantir la seva universalitat, autonomia i suficiència. Després de la compareixença d’aquest dimarts, el proper dia 18 els alcaldes de la fruita dolça i els representants del sector es reuniran amb la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, a Lleida.

 

Actuacions prèvies

La compareixença d’aquest dimarts arriba després que, a mitjans del mes de gener, els alcaldes de la fruita dolça i els representants del sector traslladessin les seves inquietuds sobre el futur de la fruita a Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, i al president de la Comissió d’Agricultura del Parlament de Catalunya, Marc Solsona. Totes dues trobades es van emmarcar dins de la ronda de reunions que el passat desembre van iniciar els alcaldes dels municipis fruiters de Ponent per tal de consensuar un Pla d’Acció amb el qual donar resposta a la greu crisi de preus que, des de fa ja cinc anys, viu un sector que és un dels principals motors econòmics de la Plana de Lleida i el sud de la província d’Osca.

 

Infolleida