L’Alpicat s’agafa amb fermesa a la permanència a l’OK Lliga amb la golejada més gran de la temporada, 8-3 davant d’un Vic que, amb la derrota, va certificar el descens. Els de Sito Expósito arriben als 24 punts i somien ara, a falta de dos partits, amb la permanència directa, ja que després d’aquesta enorme victòria, pel marcador i la seua importància, estan empatats amb el Caldes, el Voltregà i el Sant Just.

Tanmateix, els lleidatans tenen l’average perdut davant d’aquests conjunts. Per sota, gairebé tot decidit. Un empat o una derrota avui del Vilafranca a la difícil pista del Liceo certificaria, com a mínim, l’opció del play-out per a l’Alpicat i faria baixar els barcelonins.

L’equip del Segrià va sortir al xoc a mossegar. Als tres minuts ja va tenir la primera gran opció: targeta blava per a Vives i falta directa a favor després de tocar amb l’estic la mà de Marc Vázquez. La va llançar Miquel Serret, que va fallar tant el tir com el rebuig, però les intencions del Lleida.net eren a sobre de la taula.

Ballestero ho va provar des de lluny amb insistència, fins que en el minut 6 va deixar anar una fuetada que es va estavellar al pal. Es mastegava el gol. Mentrestant, el Vic amb prou feines arribava a pista contrària, i quan ho feia, topava amb un inspirat Xavi Bosch, que va respondre bé als pocs intents visitants en el primer temps.

El joc fluïa ràpid, sense interrupcions, i amb els locals menjant-se el parquet. En el minut 12 es va trencar la paret: transició elèctrica, passada quirúrgica del Zilken al segon pal i definició precisa de Jan Munné per obrir el marcador (1-0). Amb prou feines havien acabat de celebrar-ho quan, un minut després, Zilken va culminar amb classe una acció teixida per Munné i va elevar el 2-0.

En ple vendaval va arribar el tercer: una altra vegada Munné com a arquitecte i Ballestero com a executor. Tres gols en tres minuts. El pavelló Antoni Roure, un volcà. Amb el 3-0 el partit va baixar pulsacions, però els lleidatans van continuar dominant.

Miquel Serret encara hauria pogut ampliar l’avantatge abans del descans, però va topar amb un gran Puigbí, que va posar tot el seu talent per evitar la massacre. Al descans, la sensació era clara: l’Alpicat havia convertit una final per la salvació en un monòleg d’autoritat, energia i fe.

El segon temps va arrancar amb un ritme més pausat, però aviat Miquel Serret, després d’una gran combinació amb el seu germà Joan Ramon, va firmar el 4-0 que va fer vibrar al pavelló. Tot i que el Vic semblava condemnat a perdre la categoria, va treure orgull: Crespo va sorprendre Bosch des del mig camp (4-1), i aprofitant dos blaves consecutives per a l’Alpicat, va aconseguir atansar-se fins al 4-3.

Era el minut 41 i es va obrir un moment de bogeria. Els locals van haver de defensar amb tres jugadors de pista. La por es va instal·lar per moments a la grada. Tanmateix, coses del trepidant joc que és l’hoquei, el destí va canviar de bàndol. El Vic va cometre la desena falta i Munné, implacable, va transformar la directa (5-3). Un minut després, el mateix Munné va firmar el hat-trick (6-3), i en la jugada següent, Miquel Serret va ampliar (7-3).

La bogeria final es va desencadenar quan Joan Ramon Serret va marcar el vuitè després d’una nova blava per al Vic. En només tres minuts, l’Alpicat va fer 4 gols que van desfermar l’eufòria i van segellar una victòria, la setena a casa, que permet somiar.

Els vuit gols també van significar la golejada més gran del Lleida.net de la temporada i a l’OK Lliga. El conjunt del Segrià gairebé té segellada, com a mínim, la lluita pel play-out i ara somia amb la permanència directa. Queden dos partits. Sis punts decisius per a l’Alpicat.