Perdre una mascota és, per a molts, un tràngol difícil de superar. A la pena d’haver perdut un ésser estimat, s’hi ha de sumar el tràngol de decidir què fer amb el cos de l’animal. Per normativa, els amos de les mascotes tenen tres opcions: enterrar-los en un cementiri d’animals habilitat per a aquesta finalitat, procedir a una incineració individual per poder recuperar-ne les cendres o a una incineració col·lectiva amb altres animals. El que prohibeix expressament la normativa és enterrar els animals al camp, malgrat disposar d’una parcel·la privada, una pràctica molt estesa en moltes localitats de Ponent.

L’Estat espanyol és l’encarregat d’adaptar i fer complir la normativa europea que considera els animals de companyia com a residu urbà, per la qual cosa recomana la incineració. Carme López, presidenta del Col·legi de Veterinaris de Lleida, explica que la immensa majoria dels propietaris de mascotes opten per aquesta pràctica, que ofereixen directament els veterinaris. Segons López, el 90% escullen la col·lectiva, molt més econòmica que la individual, malgrat no poder recuperar les cendres. “Les clíniques veterinàries tenen un servei de recollida de mascotes mortes concertat amb alguna empresa privada”, va explicar. Les tarifes varien en funció de cada empresa o del pes de l’animal, encara que aproximadament una incineració individual pot costar uns 250 euros i una de col·lectiva, uns 60.

A Torrelameu, la residència canina Dog Mansion és una de les que ofereixen servei d’incineració. Pel que fa als cementiris d’animals, el 2010 se’n va inaugurar un a Lleida a la residència canina Green House, però la iniciativa no va tirar endavant i actualment no presta aquest servei. El més pròxim per als lleidatans, L’última Llar, es troba a Tarragona.