Moció d'ERC al Consell del Segrià per a la plena igualtat de les persones trans i en suport d'una llei trans estatal

04/03/2021

SOCIETAT

El grup d'Esquerra Republicana-AM al Consell Comarcal del Segrià presenta una moció per al ple d'aquest divendres que demana instar el Govern espanyol a iniciar el tràmit i aprovar en aquesta legislatura una llei estatal basada en el projecte elaborat pel Ministerio de Igualdad i les entitats trans, per a la igualtat plena de les persones trans, fonamentada en la despatologització i reconeixement de les identitats trans, en l'autodeterminació de la identitat i expressió de gènere i en l'abordatge integral de polítiques per intervenir en les desigualtats estructurals que encara pateixen les persones trans.

Durant anys els col·lectius i entitats de persones trans han reivindicat la necessitat i la urgència, d'avançar legislativament per superar l'obsoleta i desfasada llei 03/2007, garantir plenament la igualtat i els drets que avui no tenen reconeguts, i fer front al deute històric de la nostra societat envers les persones trans.

Gràcies a la seva lluita el govern espanyol es va comprometre a impulsar una Llei Trans, així com una llei contra la Discriminació de les Persones LGTBI, tal com va recollir l'acord de coalició entre PSOE i Podemos. Així, fa pocs dies es van donar a conèixer els esborranys d'aquests dos projectes de llei, preparats des del Ministerio de Igualdad i fruit del treball i l'esforç especialment del col·lectiu trans durant els darrers anys.

El projecte de Llei Trans presentat, que estava previst que anés al Consell de Ministres durant la primera quinzena de febrer, representa la superació de la llei 03/2007 i del seu marc patologitzador. Amb l'aprovació d'aquesta llei, llargament reivindicada, les persones podran decidir sobre els seus propis cossos i la seva pròpia vida sense dependre de ningú, lliures de tuteles, ja que es basarà en la lliure manifestació i només serà necessària l'autorització expressa de la persona interessada, sense haver d'estar condicionat, en cap cas, a informes psiquiàtrics o l'obligació de sotmetre's a cirurgies o tractaments hormonals de cap tipus.

Malauradament, però, en els darrers mesos certs sectors han generat un rebuig frontal i violent a qualsevol avenç legislatiu per reconèixer els drets i garantir la dignitat de les persones trans.

Cal recordar que a Catalunya el col·lectiu LGTBI, i les persones trans, comptem des de fa anys amb la llei 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de les lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals, i per erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, que ha suposat un gran avenç per al reconeixement dels drets del col·lectiu LGTBI a Catalunya. Aquesta llei posa èmfasi en la despatologització de les identitats trans, i posa en valor l'autodeterminació com a eina que reconeix a les persones trans com a subjectes de dret, principi que ha adquirit rang de dret humà fonamental, que forma part dels estàndards europeus i que és imprescindible per a abordar la discriminació i garantir la igualtat de les persones trans. La recentment aprovada llei 19/2020, per a la Igualtat de Tracte i No Discriminació, igualment estableix la tramitació d'una futura llei trans catalana, basada en el dret a l'autodeterminació de gènere.

Aquestes lleis, com la d'altres comunitats autònomes que compten també amb legislació LGTBI i/o específica trans, tenen les limitacions pròpies de les competències autonòmiques. Tot i que aquestes lleis permetin la modificació del camp del sexe o gènere i el nom en els documents administratius dependents de l'administració autonòmica, no permeten la rectificació en els documents estatals, molt especialment el Document Nacional d'Identitat. Aquesta situació vulnera els drets de les persones trans, i genera desprotecció i discriminacions.

Disposar d'una Llei Trans que reconegui i garanteixi de manera integral i efectiva no és només necessària, també és una urgència i una obligació que tenim com a societat de drets. En aquest sentit, les propostes legislatives elaborades pel Ministerio de Igualdad amb la participació dels col·lectius i entitats trans, suposa un bon punt de partida per poder garantir plenament els drets d eles persones trans i aconseguir acabar amb les discriminacions.

Ha arribat el moment de considerar les persones trans com a subjectes actius en la formulació de polítiques i disposicions normatives a nivell estatal, que no patologitzin ni tutelin els seus cossos ni les seves identitats a través de requeriments i intervencions mèdiques i psiquiàtriques. Cal, igualment, que sigui reconeguda socialment la diversitat en el gènere que superi el binarisme de gènere. Finalment, també és urgent la implementació de mesures per aconseguir la plena igualtat social de les persones trans, també menors i persones migrades, particularment en els àmbits laboral, de l'habitatge, educatiu, sanitari i de prevenció de les violències.

 

ERC