La sequera va deixar a Lleida pèrdues de 200 M€ i va arrasar el cereal i l'oliva

La sequera es va carregar el 2022 i el 2023 pràcticament la collita de cereal d'un any de Lleida, va causar pèrdues de gairebé 200 milions d'euros als dos principals sistemes de regadiu, el Canal d'Urgell i l'Aragó i Catalunya, especialment en el primer, i va provocar augments dels costos de més del 25% en el sector porcí i el boví.

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) va donar ahir per acabat l’últim episodi de sequera que ha durat dos anys i mig des de la primavera del 2021 fins a finals del 2023. Ha causat pèrdues de més de 200 milions d’euros en regadius, que són els estimats al Canal d’Urgell, principal perjudicat a Lleida ja que va haver de tancar el Principal a finals d’abril; i l’Aragó i Catalunya, segons l’informe de l’organisme de conca que va avançar ahir el president, Carlos Arrazola, tot i que queden per valorar altres comunitats de regants. Per al Segarra-Garrigues la del 2023 va ser la pitjor campanya des de l’inici del regadiu el 2009 ja que no es van poder regar 4.700 hectàrees de cereal i panís en favor de l’altres de cultius, principalment fruiters.

De fet, les produccions que més danys van patir com a conseqüència de la sequera van ser les de cereals, amb una reducció del 47% el 2023 en el cas del blat (-107.000 t) i una altra del 62% en el panís (-212.000), i la d’oliva (-47%, -22.600) mentre que les de l’arròs i farratge van registrar minves de menys del 10%. Al contrari, les collites tant de fruita com de raïm van superar les mitjanes dels darrers anys, en un 17% (+60.000) en el primer cas i en un 11% (+4.000) en el segon.

“A Lleida hi ha hagut zones on no han cultivat res, i s’han dedicat a fer farratge i recollir palla per a les vaques i el bestiar a fins les pluges de maig”, assenyala l’informe de la CHE en el cas del farratge, que resulta simptomàtic de la dispersió territorial del balanç dels danys, ja que mentre que el cabal subministrat pel canal Principal de l’Urgell es quedava en el 33,7% del que és habitual i el del Segarra-Garrigues en el 66%, l’Auxiliar de l’Urgell, l’Aragó i Catalunya i l’Algerri-Balaguer superava el 90% i Pinyana el 80%.

La menor disponibilitat de vegetals va elevar els costos d’engreixament del bestiar: per sobre del 25% en el porcí i del 35% en el boví i més del 20% tant en corders com pollastres. I va reduir el marge de la venda al disparar els costos del trànsit marítim en més de 10.000 euros per noli per l’augment del tràfic de mercaderies.

Més informació -> Clica aquí