Important descoberta arqueològica a Alguaire

L'Ajuntament d'Alguaire i la Universitat de Barcelona han organitzat pel proper divendres 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, la cerimònia de presentació de la troballa arqueològica més important que s'ha produit a la localitat en els darrers anys. Es tracta de la tomba de la priora Jerònoma de Gort a les restes del Convent Santjoanista situat a l'altiplà que domina el poble i que va arribar a tenir força importància i poder en època medieval. La presentació de la descoberta anirà a càrrec de la responsable de l'equip arqueològic i antropològic de la Universitat de Barcelona, Maria Soler i de l'especialista en pergamins i doctoranda del programa Cultures Medievals de la UB, la professora Araceli Coll. A la celebració també es comptarà amb la participació dels alumnes de l'escola de música municipal d'Alguaire.

El castell d'Alguaire, d'origen musulmà, no es troba documentat fins al 1083 i s'hauria recuperat amb la caiguda de Lleida (1149) o poc abans. En 1151 Ramón Berenguer IV de Barcelona va atorgar carta de poblament per a ocupar el lloc d'Alguaire. El castell i la vila van ser de domini real fins que el 1186 Alfons el Cast va cedir el senyoriu a l'ordre de l'Hospital.

El castell d'Alguaire es va convertir en aquest moment en seu d'un encàrrec hospitalari. En 1194 Ermengol VIII d'Urgell va confirmar la donació dels castells de Pedrís (Noguera) i la Portella (a l'est d'aquí) a la casa d'Alguaire. El 1250 es registra un canvi important quan el senyoriu del lloc va ser cedit a l'encàrrec femení de Cervera constituïda en 1245 i que buscava un lloc més idoni per a establir-se. Una butlla del 1262 va aprovar la fundació de l'encàrrec d'Alguaire on es va traslladar la comunitat procedent de Cervera i el castell va quedar ocupat per les monges hospitalàries de l’orde de Sant Joan de Jerusalem. La capella estava dedicada a Sant Joan.

Aquest establiment es va beneficiar de la protecció dels comtes d'Urgell i de la corona, a més estava exempt de jurisdicció episcopal, era una de les cases més importants del Gran Priorat, del qual formava part, i la seva comunitat estava integrada per filles de la noblesa. El lloc va sofrir especialment durant la guerra del Segadors i la comunitat de monges es va veure obligada a abandonar l'establiment i refugiar-se a Lleida i Barcelona. En 1653 van poder tornar, però l'estat en què van trobar el lloc va fer que en 1699 es traslladessin definitivament a Barcelona mentre el castell i convent d'Alguaire s'anava degradant i perdent. Les restes visibles es limiten ara a fragments de la muralla de tapial.

Sota el castell, en l'entrada a població, es troba encara la capella de la Mare de Déu del Merli, dependent del convent d'Alguaire i on es venera la imatge de la Verge d'aquest nom. L'església es va aixecar a l'arribada de les monges potser sobre un edifici anterior. Una llegenda que alguns situen en l'època de la priora Sibil·la de Castellvell de (1310-29) diu que el comte Ermengol d'Urgell va mantenir diferències amb la comunitat d'Alguaire i aquest va determinar atacar Alguaire i el convent. La miraculosa intervenció de la Verge va provocar la ceguesa temporal del comte quan es trobava en el pont d'Albesa, fent-lo retrocedir i convertint-se en protector de la casa.

Una anterior excavació arqueològica al jaciment del castell i monestir santjoanista d’Alguaire va permetre, fa uns quatre anys, localitzar l’enllosat i diverses fases del paviment, així com les bases que articulaven l’estructura interna.

L’interès arqueològic de la serra del Convent, on se situa aquest jaciment, rau, entre altres aspectes, en el fet que des del seu emplaçament privilegiat es té una evident posició de control estratègic sobre el pla del Segrià. També és rellevant per l’interès dels vestigis d’època medieval.

El jaciment té 4,6 hectàrees i conserva la possible línia de la muralla del recinte fortificat medieval i els vestigis del monestir femení de l’orde de Sant Joan de Jerusalem.