Myriam Soteras, Alba Reñé i Enric Camats van ser els guanyadors del quart Premi de Recitació Poètica del Segrià, celebrat aquest divendres a la Sala 1 d’Octubre d’Almenar. El certamen va comptar amb la participació de quinze rapsodes que van actuar en un acte que va comptar amb la presència del president del Consell Comarcal del Segrià, David Masot, de la cap de l'àrea de Cultura del Consell, Teresa Malla, i la vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Estefania Rufach.

Teresa Malla va ser l’encarregada de donar la benvinguda a l’acte amb unes paraules en les quals es va congratular pel fet que el Premi viatgés per primer cop fora de Lleida, que ho fes al poble del qual és alcaldessa, Almenar, i que tingués com a poeta de referència un autor local, Josep Maria Nogueras. Per la seva part, David Masot va remarcar la necessitat de que les diferents manifestacions culturals no quedin restringides a la ciutat de Lleida, perquè “tots els pobles tenen el dret de rebre la cultura amb les mans obertes”, en aquest cas, amb un certamen que “poc a poc es va consolidant”. Finalment, Estefania Rufach va posar en valor l’agenda de cultura del Consell Comarcal del Segrià, que està sempre “farcida d’activitats”, des de fires i concerts fins a recitals i sardanes, un fet que certifica que “està fent una gran feina que, com no pot ser d’altra manera, té el suport de la Diputació”.

Entrant en detall en les diferents categories, el Premi a la millor rapsòdia, dotat amb 450€ i amb formar part del jurat de la propera edició del guardó, va ser per a Myriam Soteras Pérez, de Badalona, que ha ofert el poema propi ‘L’aigua tallada’. Pel que fa al Premi a la categoria jove (de 16 a 25 anys), dotat amb 250€, va endur-se’l Enric Camats Castellà (Enric Kahn), d’Artesa de Segre, amb el poema propi ‘Els ocells’. Finalment, el Premi al millor poema original, dotat amb 300€, va correspondre a Alba Reñé Teulé, de Lleida, amb el poema 'Necessito reconèixer'. A més, aquesta peça inèdita formarà part de la publicació ‘Històries Vives del Segrià’ que el Consell Comarcal edita cada dos anys. Cal recordar que enguany es va introduir una redistribució de la dotació econòmica, premiant millor el poema original més destacat, valorant així la seva dificultat.

Pel que fa als participants, van ser un total de 15, entre els que van destacar els 10 que ho van fer a la categoria de poesia original pròpia. La majoria de rapsodes eren provinents de la ciutat de Lleida, tot i que també n’hi havia d’Artesa de Segre, Miralcamp, Benavent de Segrià i del mateix Almenar, i alguns eren de fora de les comarques lleidatanes, com ara Terrassa i Badalona (Barcelona), Albelda (Osca) i Botarell (Tarragona).

Cada participant va interpretar dos rapsòdies: la primera corresponia a la lectura del  poema ‘Des del cor de les coses’, del llibre ‘Transparent’, de l’esmentat Josep Maria Nogueras, i la segona, era d’un poema de tria lliure que podia ser original de la persona participant o d’altres autores o autors. En aquesta edició, els autors escollits van ser Jacint Verdaguer, Guillem Viladot, Sònia Moll, Charles Baudelaire i Wislawa Szymborska.

Aquesta quarta edició del guardó va servir perquè el Premi de Recitació Poètica del Segrià estrenés la seva itinerància, de manera que per primer cop va viatjar fora de Lleida ciutat, concretament a Almenar, municipi on resideix l’autor triat per al concurs, Josep Maria Nogueras. Es preveu que la itinerància continuï l’any vinent, atès que el repte és anar canviant de seu, promovent així l’organització d’actes destacats a municipis de la comarca, en una aposta clara per seguir acostant la cultura al territori.

Quant al jurat, va estar integrat per l’escriptor i professor Eduard Batlle; Rosa Mesalles, tècnica de cultura de l’Ajuntament de Lleida; Jaume Belló, actor i professor de teatre; i Teresa Malla, cap de l’àrea de Cultura del Consell Comarcal del Segrià.

El Premi de Recitació Poètica del Segrià compta amb l’organització de l’àrea de Cultura del Consell Comarcal del Segrià amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i de la Diputació de Lleida. El seu objectiu és fomentar els valors de la recitació com a mitjà de creació i comunicació, a la vegada que difondre el patrimoni poètic de les Terres de Ponent.