Finalitza la recuperació de l'arc d'Adar de Llardecans

16/11/2019

L'Arc d'Adar de Llardecans ja torna a lluir en tota la seva esplendor. El passat dia 11 de novembre es donaven per finalitzades les obres de reconstrucció del projecte tècnic elaborat per la Secció d'Arqueologia, a través de la línia d'ajuts de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, que responia a la sol·licitud efectuada per l'ajuntament de Llardecans, per tal de redreçar l'emblemàtica estructura enderrocada accidentalment el passat 31 de març.



L'arc d'Adar és un referent patrimonial en el paisatge de la zona i en l'imaginari de les poblacions properes, les més immediates de les quals són Maials, Aitona i, evidentment, Llardecans, municipi al qual pertany. La caiguda de les 34 dovelles que formaven l'arcuació apuntada, de 3,60 metres d'alçada i una mica més de sis metres de llum, va afectar fortament a tothom. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va fer una primera inspecció ja que l'indret té la màxima categoria de protecció patrimonial, és a dir és un BCIN, tot realitzant la corresponent denúncia als Mossos d'Esquadra.



El desencís i la preocupació manifestada per l'ajuntament va tenir ràpida resposta en la Diputació de Lleida, que va encarregar el projecte tècnic a la Secció d'Arqueologia i va habilitar una partida per fer front al pressupost de 28.000EUR que es preveia per executar l'obra.



Aquesta s'ha dut a terme gràcies a la feina feta pel conservador-restaurador Ramon Solé, del càlcul estructural efectuat per l'arquitecte Josep Àngel Corbella i de l'excavació arqueològica dirigida per l'arqueòleg Josep Medina, tot comptant amb l'experta ma d'obra d'una empresa local. Tot el procés ha estat rigorosament recollit en imatges per l'empresa HGAcomunicació per tal d'elaborar un complert document que es traduirà en un atractiu time lapse.



En primer lloc es va muntar l'arc al terra, comprovant el bon estat de la major part dels elements petris, tot i l'enderroc patit. Seguidament es va efectuar una excavació arqueològica que ha permès determinar la cronologia de l'arcada a les acaballes del segle XV, així com confirmar la seva pertinença a un gran casal de dues plantes, de parets de tàpia i basament de pedres, les quals actualment són visibles i permeten entendre la funció, de vegades mitificada, de l'arcada.



Es conserva el llindar de la porta oberta al nord i dins s'han localitzat els basaments de dues arcades més, de mida més petita, que expliquen el vell topònim del tossal de les Arcades, en plural. A més s'ha confirmat l'existència d'una muralla perimetral que tancaria el poblat d'origen medieval, el qual tindria un moment original d'època andalusina i una segona fase de recuperació en el segle XIV. La possessió de l'indret per part de la comanda hospitalera de Torres de Segre marcaria probablement l'edificació del gran edifici quan la resta del lloc estaria abandonada, a la qual pertany l'arcada recuperada, la qual va ser refeta d'una manera barroera quan patiria un enderroc, probablement relacionat amb la guerra dels Segadors.



A partir del segle XVIII, en plena recuperació de les conseqüència de la guerra de Successió, s'aprofitarien   elements de les ruïnes en que estaria definitivament el lloc per bastir l'ermita de Sant Marc. Actualment és la construcció més visible i que s'ha aprofitat l'actuació en l'arcada per procedir a la seva mínima consolidació.
Infolleida