Els agricultors francesos van aixecar ahir el bloqueig de la frontera per la Jonquera, però van traslladar els talls de carreteres al costat gal dels dos punts d’entrada per la Val d’Aran, a l’N-141 a Bossòst i l’N-230 aBausen. Els pagesos protesten contra l’acord de lliure comerç que preveu la Unió Europea amb Mercosur, conformat per l’Argentina, el Brasil, el Paraguai, l’Uruguai i Veneçuela.

Però la protesta, una vegada més, ha convertit els transportistes de Lleida en ostatges dels agricultors francesos i amb una factura molt cara. Cada camió aturat perd de l’ordre de 600 euros al dia. Així ho va explicar ahir el CEO de l’empresa de transports Cajebel i president de la patronal de petites i mitjanes empreses Pimec a Lleida, Jesús Torrelles.

Va destacar que el seu sector dona suport als pagesos i va recordar que transporta els productes que necessiten, com les importacions de cereals, o traslladen a altres mercats d’exportació els aliments que generen. Per això, es va queixar especialment que “sempre paguem nosaltres, perquè estem a les carreteres i acabem bloquejats sense poder treballar perquè no ens deixen”.

A més, va remarcar que el fet que es tallin les fronteres 24 hores, a la pràctica, pot suposar que un camió tardi dos dies a tornar a la normalitat. “Si les carreteres i les estacions de servei estan col·lapsades amb milers de camions, la tornada a la normalitat no és immediata”, va incidir.

D’altra banda, va recordar que Lleida té un potencial logístic molt superior al volum econòmic local i va posar com a exemple que l’actual campanya dels cítrics és un dels moments d’especial treball per a les empreses del transport de la província.

Les manifestacions a França pretenen aconseguir que el seu govern veti l’acord entre la Unió Europea i Mercosur, un pacte que compta amb el suport del ministre d’Agricultura espanyol, Luis Planas. Aquest defensa la seua importància en les circumstàncies geopolítiques actuals, especialment després del resultat de les eleccions als Estats Units.

Tanmateix, organitzacions agràries adverteixen de l’obertura del mercat comunitari a productes com el boví o l’avicultura amb animals que es crien amb normes molt més laxes, per exemple, en benestar animal. Consideren que suposa una competència desigual, pels menors costos a Mercosur, i que són moneda de canvi perquè Europa pugui exportar, per exemple, més cotxes.