Els actius d’alimentació han registrat volums rècord d’inversió a Espanya en els últims anys, segons les dades de l’Informe sobre el sector alimentació a Espanya elaborat per la consultora immobiliària internacional JLL, que assenyala que Lleida és de les províncies de tot l’Estat que compta amb més botigues d’alimentació per milió d’habitants. Madrid i Barcelona lideren pel que fa al nombre de botigues total, però si es té en compte el número per cada milió d’habitants, les províncies de Girona, Tarragona i Lleida, així com Terol, presenten la densitat més gran, seguides d’altres demarcacions com Càceres i Badajoz, Lugo, Zamora, Cantàbria i Conca.

A l’altre extrem se situen Ceuta, Melilla, i les províncies de Madrid, Burgos, Guadalajara i València. Segons l’informe, el volum anual mitjà d’inversió, que inclou tant portfolis de supermercats i hipermercats com botigues independents d’aquest tipus d’actius, es va disparar un 96% en els últims anys (2020-2023).Amb 2.069 milions d’euros totals invertits en el sector de l’alimentació entre l’any de la pandèmia i el 2023, el rècord es va registrar el 2022 amb 709 milions d’euros.

D’aquesta forma, el sector de l’alimentació va passar de representar el 8 per cent del total de les inversions en retail el període 2017-2019 al 28% entre els anys 2020 i 2022, mentre que el 2023 els volums d’inversió van caure per la disponibilitat limitada de portfolis en venda i perquè els inversors van centrar l’atenció en transaccions de menor volum per fer front a l’impacte de l’alt cost de deute i a la incertesa econòmica.Malgrat això, el 2023 les inversions en el sector alimentació van arribar als 194 milions d’euros i van representar un significatiu 18% sobre el total invertit en retail.

La inversió en supermercats, hípers i botigues ha augmentat un 96% entre 2020 i 2023

La consultora espera per al 2024 que es produeixi una important acceleració de l’activitat inversora en el sector ateses les retallades de taxes d’interès durant el present exercici.A diferència d’altres països europeus, com poden ser els casos de França, Alemanya i el Regne Unit on el mercat d’alimentació està dominat per uns quants grans operadors, l’espanyol és més fragmentat. Així mateix, a Espanya el 50% de la superfície de vendes està distribuïda entre set grups entre grans cadenes estatals i altres de regionals.


Les pomes és l'aliment que més puja de preu al juliol

Pomes golden, taronges i peres conference són els tres aliments afectats per la rebaixa de l’IVA que més han apujat de preu als grans supermercats al juliol, segons va afirmar ahir Facua. En concret, el quilo de pomes golden ha experimentat de mitjana un increment de preu del 12,7% l’últim mes; la bossa de quatre quilos de taronges s’ha encarit un 6,4% i la pera conference, un 3,4%.

Aquestes conclusions s’extreuen de l’estudi de l’organització de consumidors en el qual analitza l’evolució dels preus entre començaments de juny i juliol del 2024 en vuit cadenes d’una sèrie de productes bàsics, entre els quals es troben fruites, verdures, pastes, ous, farines, llenties, arròs i olis d’oliva i gira-sol. Entre els aliments que també s’han encarit aquest últim mes destaquen la llet sencera, amb una pujada mitjana de l’1,3%; els macarrons, un 1,1 per cent més; la dotzena d’ous i el paquet de llenties pardina, un 0,8% més en ambdós casos, i les pomes fuji, amb un augment d’un 0,4%.

No obstant, l’oli d’oliva continua liderant la pujada interanual amb un increment mitjà del 49,6 per cent, malgrat l’eliminació de l’IVA aplicat el setè mes de l’any. Al contrari, el raïm blanc (-22,7%), les pastanagues (-7,9 per cent) i l’enciam iceberg (-6,1%) van ser els aliments que més es van abaratir.