“La primera reflexió és que no tenim tant recurs. La disponibilitat és limitada. Som molt sensibles a aquests episodis” de sequera, va advertir ahir el president de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre), Carlos Arrazola, en la presentació de l’Informe de la Sequera 2023, en la qual tant ell com el cap de Planificació de l’organisme de conca, Miguel Ángel García Vera, van coincidir a activar la presa de terra sobre el desenvolupament de noves activitats econòmiques a la demarcació.

“Si hem passat una situació dura, ha de servir de reflexió per saber que si hi ha d’haver nous usos han de tenir sostenibilitat”, va assenyalar García Vera, que va anunciar “una aposta per una gestió responsable” i per “continuar treballant” per “donar valor a cada gota d’aigua”. “Hi ha una sequera cada sis anys i dura dos. 

És una dada que ens ha de fer reflexionar per ser més eficients en pròxims episodis”, va anotar Arrazola, que va recordar que el nou cicle de planificació, el del 2028 al 2033, es desenvoluparà en un marc de canvi climàtic i reducció de les aportacions. “És una situació en la quals els nous usos ens els hem de pensar perquè, si no, perdrem garantia en els actuals. Hem de reflexionar o posar mesures perquè els nous usos estiguin justificats”. Les advertències de la CHE anticipen que les expectatives històriques d’ampliació de regadius s’apreuaran en el Pla Hidrològic 2028-2033. 

Però no només es refereixen a l’agricultura sinó que l’avís va dirigit a tots els aspirants a usos consumptius: els energètics, els industrials i també els tecnològics situats a cavall d’ambdós, amb la creixent demanda per a la refrigeració de centres de dades del núvol d’internet com a principal focus d’atenció, sense oblidar el proveïment de nous desenvolupaments residencials i l’aqüicultura. També inclouria usos turístics especialment consumptius d’aigua com els dominis esquiables, tant la seua ampliació com nous canons de neu. El regadiu i el proveïment tenen encara deures pendents, va destacar Arrazola: de tecnificació, modernització i digitalització el primer i de reducció de fugues el segon.

Torres de Segre porta 7 dies sense aigua i Almatret reparteix garrafes

L’excés de plaguicides ha deixat sense aigua de boca els veïns de Torres de Segre i Almatret. En ambdós casos, el motiu és un episodi de contaminació per metolaclor, un herbicida utilitzat en l’agricultura intensiva durant l’època de sembra. Quant a Torres de Segre, porta ja set dies amb restriccions al detectar-se alts nivells de l’esmentat herbicida al canal de Seròs, d’on capta l’aigua per al seu dipòsit. El servei d’aigües de la Diputació va repetir ahir les anàlisis i s’esperen els resultats a finals de la propera setmana. L’alcalde del municipi, Axel Curcó, va explicar que “no és la primera vegada que ocorre. 

Per desgràcia, ens hem acostumat a beure aigua embotellada”. Va confiar que els resultats siguin positius.Quant a Almatret, que capta la seua aigua del riu Ebre, porta sense aigua potable des de dilluns i mentre les anàlisis no surtin favorables, repartirà des d’avui garrafes d’aigua entre els seus veïns. L’alcaldessa del municipi, Jennifer Nadal, va recordar que a l’octubre estarà en marxa la nova estació de tractament d’aigua potable.

La CHE alerta de concentracions excessives de plaguicida a Lleida

L’informe anual del 2023 de la xarxa de control de plaguicides de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, que analitza aigües destinades al proveïment, inclou senyals d’alerta per a la demarcació de Lleida. Tècnics de l’organisme de conca van trobar concentracions excessives de plaguicides a la mitjana anual a la Clamor Amarga a Saidí, a la Noguera Ribagorçana en la seua derivació a la séquia de Corbins i al Segre a Seròs. 

Deixen de detectar-se concentracions excessives de plaguicides en el Sió a Balaguer i en el Corb a Vilanova de la Barca. En aquest sentit, el text proposa a les comunitats de regants l’adopció de mesures d’ús sostenible de plaguicides, evitant o minimitzant la contaminació difusa de les masses d’aigües, reduint la seua aplicació en superfícies molt permeables i a la zona de servei de 5 metres o més de les masses d’aigua superficials.

L’ACA subvenciona cisternes

L’Agència Catalana de l’Aigua ha obert una altra convocatòria d’ajuts per cofinançar el transport d’aigua en camions cisterna i l’execució d’obres d’emergència, amb una aportació de 2 milions d’euros. La línia cobreix entre un 30% i un 95% del cost de les actuacions fetes entre l’1 de gener del 2023 i el 30 de juny del 2024.