El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha animat avui la Paeria de Lleida a “exercir una capitalitat còmplice amb els municipis que la vinculen a la seva realitat econòmica i social i al seu imaginari cultural, que s’estén de la plana al Pirineu”. Talarn ha participat en la inauguració del congrés Àgora de Lleida, organitzat per la Paeria i que compta amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, amb el qual la capital del Segrià debat, entre avui i demà, sobre les oportunitats i les aliances per a una ciutat post-Covid. L’acte d’obertura del congrés, realitzat per mitjans telemàtics, ha comptat amb el president de la Generalitat, Quim Torra, el paer en cap de la ciutat de Lleida, Miquel Pueyo, i la periodista Laia Servera, presentadora de l’informatiu per a nens Info-K.

Per a Talarn, “ser la capital no deixa de ser un fet politicoadministratiu que aporta molts avantatges i comporta alguns inconvenients. Cal trobar l’equilibri solidari i empàtic que alliberi la ciutat de la bombolla que manta vegada l’ha envoltat i la faci referent real del territori que representa”.

Joan Talarn ha posat com a exemple d’una “capitalitat còmplice amb el territori” l’establiment a la ciutat de Lleida d’espais de concentració de treballadors temporers afectats per la Covid-19: “Poder traslladar a la capital aquelles persones afectades per la malaltia allibera els municipis fructícoles del Segrià, el Pla d’Urgell i la Noguera dels esforços i tensions sanitàries que haurien viscut als seus pobles. I per a exercir de manera còmplice aquesta capitalitat, la Paeria de Lleida ha comptat amb el suport i la complicitat de la Diputació de Lleida, aportant els recursos que en cada moment han calgut amb visió àmplia de territori, amb ambició de capitalitat”.

El president de la Diputació de Lleida també ha instat les fires de Sant Josep de Mollerussa i de Sant Miquel de Lleida a col·laborar “de manera còmplice” per a evitar el clima de competència d’anys anteriors que “en més d’una ocasió, han provocat disfuncions entre les seves ofertes i les demandes dels pagesos”. Per a Talarn, a partir d’ara s’ha de trobar “la complicitat d’ambdues institucions firals afectades per un mateix handicap: les fires ja no es podran organitzar com abans”.