Un 41,8% dels alumnes catalans de quart de Primària tenen un nivell baix (29,9%) o molt baix (11,9%) de matemàtica, segons l’Estudi Internacional de Tendències Matemàtiques i Ciències 2023 de l’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu.

La puntuació global mitjana obtinguda, de 489 punts, suposa que poden aplicar coneixements matemàtics bàsics en situacions senzilles. És la tercera pitjor de l’Estat, només davant de les Canàries (485) i les Balears (473).

Les puntuacions més altes són les de Castella i Lleó (522), Astúries (520) i Madrid (519). La de Catalunya està 9 punts per sota de la mitjana del conjunt de l’Estat (498), 25 menys que la UE (514) i 36 per sota de l’OCDE (525). Catalunya se situa en la posició 40, empatada amb Bèlgica. Espanya està en la posició 35. El rànquing l’encapçalen Corea (594 punts) i el Japó (591).

Per franges de rendiment, Catalunya també és pitjor que la mitjana estatal. Així, del total d’estudiants de quart de Primària, un 11,9% tenen un nivell molt baix de matemàtiques i un 29,9%, baix, davant del 9,8% i el 28%, respectivament, de la mitjana estatal.

En el nivell intermedi, sí que guanyen els catalans (el 37,6% versus el 36,9%), però tornen a estar per sota en l’alt (un 17,5% a Catalunya i un 21,1% a tot l’Estat) i en l’avançat (3,3% i 4,2%). Per gènere, les noies obtenen 17 punts menys (481) que els nois (498).

En el nivell alt, els alumnes superen en 6,2 punts percentuals les alumnes (20,7% versus 14,5%) i en l’avançat són el doble (4,4% versus 1,9%). En canvi, el percentatge de nenes en el nivell molt baix és 3,6 punts superior al de nens.

Els resultats en ciències són una mica millors que en mates. Catalunya assoleix el nivell intermedi amb 502 punts, però només està davant de les Canàries (499), Andalusia (497) i les Balears (485). La mitjana conjunta de l’Estat és de 504 (Astúries lidera el rànquing amb 528) i la de l’OCDE, de 526. A escala global, el millor resultat és també el de Corea (583), seguit de Turquia (570) i el Regne Unit (556).

L’alumnat d’aquest nivell coneix i aplica coneixements científics sobre plantes i animals, sobre la salut humana, les propietats de la matèria, l’energia i la llum, i mostra una comprensió bàsica sobre la superfície de la Terra.

Per gènere, a Catalunya un 40,2% té un nivell intermedi, un 24,9% baix, un 21,9% alt, un 9,1% molt baix i un 3,9% avançat. Així, un 34% no aconsegueix el nivell intermedi, xifra per sobre de la mitjana de l’Estat (33,1%) i de l’OCDE (25,3%). Corea i el Japó tenen menys del 2% d’alumnat en el nivell molt baix.

L’estudi analitza també la consciència ambiental dels alumnes. Els catalans, amb un total de 517 punts, se situen en la part mitjana de la classificació. Un 7,9% tenen un nivell molt baix, un 21,3% baix, un 35,3% intermedi, un 26,4% alt i un 9,1% avançat. En aquest àmbit, Corea també és líder (575) i Xipre tanca la taula (480).

Docents plantegen més hores de l’assignatura i reduir les ràtios

Docents de matemàtiques de Lleida consideren que són necessàries més hores d’aquesta matèria perquè els resultats dels alumnes millorin, així com una reducció de ràtios i més professors per poder oferir una atenció més individualitzada, sobretot als estudiants amb necessitats especials. Respecte a les metodologies innovadores, creuen que no sempre funcionen igual en tots els grups i opinen que és millor que cada professor s’adapti a les característiques de cada classe.

Per la seua part, la directora general d’Innovació, Digitalització i Currículum, Mercè Andreu, va recordar “la inquietud del departament per millorar els resultats educatius” i assegura que s’ha abordat des de diferents vessants, com amb el Programa Florence. La Fundació Bofill reclama una acció política “més ambiciosa” amb canvis en la formació inicial i més recursos per atendre la diversitat de nivells.