“La idea és fer-lo visitable i ampliar els atractius del poble com estem fent amb les floracions i el fruiturisme”, explica l’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, sobre el projecte per recuperar el Castell del Moro, una de les últimes fortaleses musulmanes que van caure en mans de la Corona d’Aragó en dates pròximes a la conquesta de la ciutat de Lleida el 1149.

“Hi ha molta feina. Es tracta de no parar, però a poc a poc recuperarem el castell”, anota Pujol. El consistori ha rebut aquesta setmana la confirmació d’una subvenció de 35.000 euros del departament de Cultura de la Generalitat destinada a finançar la recuperació dels accessos, una actuació les obres de la qual començaran a mitjans de l’any que ve.

“Una vegada completada l’excavació arqueològica de l’àmbit en el qual s’actuarà, l’objectiu del projecte és recuperar l’accés a la plataforma superior del Castell d’Aitona i la formació d’un mirador en aquesta plataforma superior, tant cap al recinte com cap al paisatge”, assenyala la memòria constructiva sobre la qual treballa el consistori, que contempla un pressupost de 71.184 euros.

El castell va ser habilitat fa dos anys com un dels punts clau de les experiències relacionades amb la floració dels fruiters, ja que la ubicació a la partida d’Eres del Mig, sobre un turó situat al nord del nucli urbà, permet l’observació de bona part de la superfície fruitera del municipi. El projecte, que “s’ha modificat substancialment en funció del resultat de les excavacions arqueològiques realitzades”, preveu habilitar un recorregut des de la torre oest al pla superior del recinte, en el qual s’ubicarà el mirador, mentre altres intervencions com l’enllaç amb el carrer Costa queden pendents. No es podrà materialitzar sense una excavació prèvia d’aquest entorn, que inclou tant l’església com l’accés.

El projecte del castell ha anat canviant en funció del resultat de les excavacions arqueològiques

El castell, declarat Bé d’Interès Cultural d’àmbit estatal encara que l’ajuntament té pendent determinar-ne les normes de protecció urbanística, ha estat objecte de vuit campanyes d’excavació arqueològica, una a l’any del 2005 al 2009, una altra d’emergència el 2020 i 2021 per assentar una estructura subterrània i una altra per consolidar un mur i les dos dels dos últims anys. “Fa dos anys que fem excavacions, i abans que acabi l’any n’hem d’efectuar una altra, amb l’ajuda de la Generalitat, en una de les dos torres”, assenyala l’alcaldessa, que anota que el recinte quedarà tancat mentre es desenvolupen les obres.

Va ser part d’una línia defensiva i l’últim castell a caure

El castell d’Aitona formava part de la línia de defensa sud de Lleida en el trànsit del segle XI al XII juntament amb els de Soses, la Granja i Alcarràs. Ramon Berenguer III va entregar el 1120 el primer a canvi del seu suport contra la taifa de Tortosa al Walí (governador musulmà) Avifelel de Lleida, que al seu torn li empenyorava els de Soses i la Granja i mantenia el d’Alcarràs sota la seua jurisdicció. El Castell del Moro va caure l’últim a la línia defensiva musulmana.