El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de Forestal Catalana, ha finalitzat les tasques de plantació d’arbres de ribera als termes municipals d’Aitona i de Seròs (Segrià). En total s’han plantat uns 10.000 exemplars de diverses espècies, en el marc de projecte de restauració i millora d’hàbitats a les riberes de Lleida. Paral·lelament, s’han iniciat treballs de desarrelat biològic en una antiga pollancreda del terme municipal de la Granja d’Escarp on, durant la propera tardor, s’hi plantaran també uns 12.000 plançons d’arbres de ribera.

Fongs que impedeixen el rebrot

El desarrelat biològic consisteix a inocular fongs autòctons a les soques per impedir el rebrot i descompondre les soques. En una superfície de 15,15 hectàrees de la Granja d’Escarp (Segrià), on s’hi comptabilitzaven fins a 3.000 soques de pollancre en males condicions, es va considerar oportú fer servir aquest sistema, que presentava un seguit d’avantatges, com la reducció del cost d’execució, la manca de generació de residus i evitar el moviment de terres que suposaria l’arrencat de soques de grans dimensions. A banda, aquest desarrelat afavoreix la biodiversitat fúngica, que suposa una millora per a l’hàbitat de molts invertebrats i, de retruc, per a la fauna en general. 

El personal tècnic del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), que ha col·laborat en el projecte, ha generat el substrat necessari als laboratoris de la seva seu a Solsona. Per fer-ho, van agafar estella forestal de pollancre de la zona i la van inocular amb miceli de fongs Pleurotus ostreatus i Cyclocybe aegerita també de la mateixa àrea. Les soques es van preparar després de la tallada, fent uns canals transversals, on ara s’hi ha aplicat el substrat de miceli. Posteriorment, s’ha aportat una petita quantitat d’hidrogel, per afavorir el manteniment de la humitat, i s’han tapat les soques amb un paper biodegradable, que evitarà la radiació solar del miceli.

A la tardor es podrà avaluar el resultat i, a més, s’obtindran gran quantitat de fongs comestibles. Serà en aquesta època quan s’acabaran les tasques de plantació en aquesta zona d’uns 12.000 exemplars d’espècies de ribera.

Afavorir els boscos de ribera

A Aitona i Seròs també s’estenien 14,17 hectàrees d’antigues plantacions de pollancre abandonades que suposaven un risc per a les persones a causa de la inestabilitat dels arbres, que es trobaven en molts casos morts en peu. Així que es va optar per tallar-los, fer el desembosc de la fusta per utilitzar-la posteriorment com a biomassa, eliminar les restes i realitzar el desarrelat mecànic de les soques de menor diàmetre. En el seu lloc, s’hi han plantat plançons d’espècies de ribera com verns, oms, freixes, àlbers, salzes i tamarius.

Les comunitats de ribera tenen un paper cabdal en molts processos ecològics. Entre les funcions ambientals que porten a terme destaquen, entre d’altres, la seva incidència sobre el cicle hidrològic -contribueixen a esmorteir l’impacte de les crescudes i a absorbir inundacions-, sobre la qualitat de l’aigua –actuen com a filtre natural que fixa sediments i capta nutrients, matèria orgànica i contaminants-, sobre els hàbitats -la vegetació de ribera aporta fullaraca i branquillons als cursos fluvials, cosa que afavoreix la creació de microhàbitats aquàtics en la làmina d’aigua-, sobre la connectivitat ecològica -per a espècies no estrictament aquàtiques, com la llúdriga o molts ocells-, sobre l’ús social -com a espais de lleure, que es poden complementar amb una funció educativa o divulgadora- i sobre aspectes com la contribució a la retenció de CO2, a l’estabilitat microclimàtica i a la potenciació de la flora i la fauna autòctones i, per tant, a la conservació de la biodiversitat.