El panorama de la compra setmanal s'ha transformat radicalment durant els darrers cinc anys. Les famílies catalanes afronten avui un encariment generalitzat del 33,9% en els productes bàsics respecte a aquells dies previs al confinament de 2020, quan les imatges de carretons plens i estanteries buides de paper higiènic van simbolitzar l'inici d'una crisi sanitària que acabaria transformant també l'economia domèstica.

Segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), alguns productes han experimentat increments que freguen el surrealisme. El cas més flagrant és el de l'oli d'oliva, que ha vist com el seu preu s'ha disparat un 112,8% en aquest lustre, convertint un producte essencial de la dieta mediterrània en gairebé un article de luxe per a moltes llars. No és l'únic: les patates han pujat un 43%, els llegums un 36,8% i els productes làctics com la llet, formatge i ous un 35,4%.

De la pandèmia a la guerra: una tempesta perfecta per als preus

L'origen d'aquest increment sostingut no es pot atribuir a un sol factor. La crisi iniciada amb la pandèmia va provocar la primera onada d'augments a causa de la interrupció de les cadenes de subministrament i l'increment sobtat de la demanda. Els consumidors, confinats a casa, van traslladar la despesa que normalment destinaven a restauració cap al consum domèstic, generant tensions en el mercat.

Quan semblava que els preus podrien estabilitzar-se després de la fase més aguda de la pandèmia, l'esclat de la guerra a Ucraïna va colpejar novament l'economia global. Ucraïna, considerat el "graner d'Europa", va veure afectada la seva capacitat d'exportació de cereals i altres matèries primeres, mentre que les sancions a Rússia van provocar un encariment dels combustibles i l'energia que va repercutir directament en tota la cadena alimentària.

A aquests factors globals cal afegir-hi la persistent sequera que ha afectat les collites a moltes regions productores, inclosa Catalunya, reduint l'oferta de productes com l'oli d'oliva i incrementant-ne el preu. La combinació d'aquests elements ha generat el que els economistes anomenen una "tempesta perfecta" per a l'encariment dels aliments.

Les noves estratègies d'estalvi dels consumidors

Davant aquesta realitat, les famílies han desenvolupat noves tàctiques per fer front a l'augment del cost de la vida. Segons l'Associació Espanyola de Codificació Comercial (Aecoc), que agrupa les principals empreses del gran consum, s'ha produït un canvi significatiu en els hàbits de compra.

A diferència del que va passar durant el confinament, quan els consumidors feien compres grans per evitar sortir de casa, ara la tendència s'ha invertit. Les dades mostren que les famílies visiten més freqüentment els supermercats però realitzen compres fins a un 26% més petites. Aquesta estratègia permet un major control de la despesa i aprofitar les ofertes puntuals.

La recerca activa de promocions i descomptes s'ha convertit en una pràctica habitual. Els consumidors comparen preus entre diferents establiments, utilitzen aplicacions mòbils per trobar ofertes i han incrementat la compra de productes de marca blanca, que tot i haver pujat també de preu, continuen oferint un estalvi significatiu respecte a les marques líder.


Els salaris van pujar al febrer a Lleida un 3%

Els salaris pactats en conveni van pujar de mitjana a la província de Lleida un 3,04% al febrer, la mateixa xifra que al gener i en línia amb l’IPC avançat del segon mes de l’any, la taxa interanual del qual va ser del 3%, segons l’estadística de negociació col·lectiva que publica mensualment el ministeri de Treball i Economia Social.

Del total d’onze convenis registrats fins al febrer, 5 eren d’empresa, amb efectes sobre 443 treballadors i una pujada salarial mitjana del 3,5%, mentre que 6 eren convenis sectorials i donaven cobertura a 13.213 treballadors, amb una pujada salarial mitjana del 3,03 per cent.

La jornada mitjana pactada en conveni es va situar fins al febrer en 1.784,3 hores anuals per treballador (1.657,45 hores als convenis d’empresa i 1.788,5 als convenis d’àmbit superior). De mitjana setmanal, equival a 39 hores.